Crear un ministeriu pa velar pola igualdá, presente d'antiguo n'otres democracies europees, foi yá una recomendación de la Conferencia de Pekín y d'entós p'acá una reivindicación llargamente repetida por movimientu feminista. Resulta qu'agora tá equí, como una gran artefactu tovía ensin engrasar pero que, como pocu, abre una nueva vía d'actuación política y social. Un gran artefactu qu'esti gobiernu debería mimar, curiar y dotar d'un presupuestu económicu significativu si realmente la axenda de les muyeres sigue siendo una prioridá nesta nueva etapa qu'agora entama.
Nun ye ésti'l llugar nin el momentu p'estendeme na necesidá d'un ministeriu con esti nome pero cualquier escepticismu o reticencia al respectu choca de frente colos datos obxetivo: les cifres de les multiples formes de violencia contra les muyeres-incluyida, como non, la violencia de xéneru-y la constatación d'un fondu desequilibriu estructural na situación social y llaboral de les muyeres nesti país, serían dos motivos abondos pa sostener la so creación . Por eso, les palabres inciales de Bibiana Aido fueren nun sólo una propuesta de futuru, sinon tamién un reconocimientu al trabayu y l'esfuerzu de tantes y tantes muyeres que na nuestra historia más o menos cercana soñaron un mundu más xustu y igualitariu. Por elles, pola so xenerosidá, habíamos de llevantar güei les nuestres copes. Y qu'esti brinde nun caya nel olvidu.





